Reconec que sempre he tendit a criticar aquestes “tribunes” d’opinió i que m’he passat anys mirant d’entendre la necessitat de la gent de ser escoltada o llegida. Tertúlies, articles d’opinió, blogs personals… com si no fóssim prou bons per a forjar la nostra pròpia visió de les coses…
Fa cosa d’un any, però, se’m va demanar fer un article d’opinió periòdic a la publicació comarcal SomGarrigues i hi vaig accedir. Una incongruència d’aquelles que sovint tenim. Critiquem el futbol i tot el que l'envolta però en som uns ferotges consumidors, protestem per la construcció d’una autopista i als dos dies l’agafem. Certament són coses diferents però el fet és que em veia, un cop més, faltant a la coherència que tant sovint pregono.
En fi... l’entrada com a regidor per la CUP a l’Ajuntament del meu poble m’ha donat el cop de gràcia definitiu. Massa despropòsits en pocs dies, massa coses al meu cap i massa ganes de dir-les. Sabeu allò de si no ho dic rebento? Doncs això. Hi he caigut. M’he fet un blog personal... val a dir, però, que amb ben poques pretensions... amb la vocació única, de fet, que em serveixi de teràpia.
Això sí, ja que hi som, si per error o per encert algú hi fa cap doncs desitjar-li que el que hi vegi o llegeixi sigui del seu interès.
Fa cosa d’un any, però, se’m va demanar fer un article d’opinió periòdic a la publicació comarcal SomGarrigues i hi vaig accedir. Una incongruència d’aquelles que sovint tenim. Critiquem el futbol i tot el que l'envolta però en som uns ferotges consumidors, protestem per la construcció d’una autopista i als dos dies l’agafem. Certament són coses diferents però el fet és que em veia, un cop més, faltant a la coherència que tant sovint pregono.
En fi... l’entrada com a regidor per la CUP a l’Ajuntament del meu poble m’ha donat el cop de gràcia definitiu. Massa despropòsits en pocs dies, massa coses al meu cap i massa ganes de dir-les. Sabeu allò de si no ho dic rebento? Doncs això. Hi he caigut. M’he fet un blog personal... val a dir, però, que amb ben poques pretensions... amb la vocació única, de fet, que em serveixi de teràpia.
Això sí, ja que hi som, si per error o per encert algú hi fa cap doncs desitjar-li que el que hi vegi o llegeixi sigui del seu interès.
