Relfelxions generals després del 22M

En la nostra primera experiència “política” no ens ha anat malament i estem, en aquest sentit, prou satisfets. L’organització que representem, la CUP, 3 regidors. CiU i ERC 2 cadascun. Hem demostrat, i això ens complau especialment, que els punts més representatius del nostre programa (ítems que es repeteixen en la pràctica totalitat dels programes electorals de les Candidatures d’Unitat Popular dels Països Catalans) arriben, sense cap problema, als veïns i veïnes de poblets com el nostre on el tracte amb els electors és més directe i on els recursos econòmics o la presència als mitjans no esdevé tant determinant. Ningú fa escarafalls a una aposta desacomplexada per la participació ciutadana, pocs reneguen d’una defensa ferma del territori o el medi ambient i gairebé ningú veu amb mals ulls, per exemple, la racionalitat en el creixement i la màxima sostenibilitat en l’aplicació de polítiques urbanístiques i d’habitatge. A nivell municipal, per tant, poca gent titllarà d’inapropiat el discurs de la nostra organització i la immensa majoria el compartirà.

I em ve de gust també, fer-vos partíceps d'altres reflexions que m'he anat fent les darreres setmanes. Hi ha, ja ho veureu, una mica de tot...

Resultats a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011 a Alfés

El goig de donar a conèixer el projecte de la CUP. Després d’aquestes eleccions són ja pocs aquells que no ens coneixen. El primer mal de cap dels que no sabien de la nostra existència era desxifrar el significat de les nostres sigles. No crec que hagin estat menys de vint-i-cinc les vegades que he contestat a la pregunta “Què vol dir CUP? “. També he constatat que l’article que precedeix el nom fa ballar el cap a més d'un. Alguns, per exemple, deien que votarien a “les CUP” i altres “al CUP”. Un fins i tot, en un intent de pronunciar com calia una paraula que devia deduir que venia de l’anglès, em parlava de “les CAP”. I finalment hi havia tota la bossa de gent que ja n’havia sentit a parlar però que tampoc l’acabaven d’encertar. Per uns érem comunistes, per altres “com Esquerra però més radicals” o "rebotats" d’aquest mateix partit i, per acabar, un altre tòpic que es repetia molt era que érem “com batasuna però a Catalunya”. Anècdotes a part, ha estat un veritable plaer fer la rectificació pertinent i, sobretot, poder explicar qui som, d’on venim i on anem.

La independència i els Països Catalans com a únic discurs. Com a organització tenim molt clar, i ho hem de pregonar, que som independentistes, que el nostre imaginari nacional va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, que som ineludiblement d’esquerres o que demanem un canvi sistèmic. D’aquests trets que ens defineixen com a col·lectiu penso que n’hem de fer bandera però considero també que no pot passar el que, des de la distància, intueixo que ha succeït en aquestes municipals en alguna de les nostres candidatures (alguns vídeos electorals i alguns dels programes que s'han presentat m'ho han fet pensar). Parlo d’emplenar el discurs electoral, per sobre de tot, de proclames i frases bàsicament pamfletàries i més pròpies de les organitzacions juvenils del nostre moviment. Imagino que enteneu a què em refereixo. Considero que no pot ser el camí i que cal fer el que en gairebé tots els casos hem fet. Em refereixo a bastir, des dels preceptes abans esmentats, un discurs treballat, sorgit d’un anàlisi acurat del municipi i el territori i basat en propostes concretes i aplicables que els ciutadans es puguin fer seves. Som el que som i ho hem de dir però no ens podem encallar aquí. Ens cal deixar, en línies generals, la política nacional, la macropolítica, per a altres ocasions.

Qui pot i qui no pot votar? la llei electoral determina, per començar, que la majoria de ciutadans extracomunitaris no poden votar. Per exemple no pot exercir aquest dret, i no ho entenc, cap africà. Algú em pot contestar per què un marroquí no pot votar i un francès sí? També pot votar gent que, malgrat estar empadronada al poble, no el xafa més de tres cops l’any i, per tant, té una visió nul·la del que hi passa. I finalment, pot votar gent d’una edat molt avançada amb un nivell de claretat mental sota mínims i gent que, directament, té diagnosticada una malaltia cerebral que l’incapacita, per exemple, per entrar al món laboral. És, tot plegat, un despropòsit.

I finalment alguna orientació per a les futures CUP de pobles com Alfés...

Què aporta vots en un poble petit com el meu? tenir molts amics i parentela (70%), pressió (anar “a tocar”) als votants (15%), anar del bracet del partit majoritari a Catalunya (8%), promeses essencialment populistes i no necessàriament assumibles (5%), portar, als actes electorals, alguna “personalitat” política del partit al qual pertanys que parli per tu (2%). No hi he inclòs el descrèdit al rival perquè, en el cas del meu poble aquest cop no ha estat descarat, però no cal dir que un rumor infundat a temps sempre et pot donar una empenta. Tot això aporta vots però no cal dir que no podrà ser mai, ni que això suposi, deixar-se uns vots pel camí, la línia a seguir per una CUP. 

Què no aporta vots? un programa electoral ben exposat, extens i treballat amb propostes enfocades al col·lectiu. Allò que hauria de representar el màxim argument de tota formació, per tant, no serveix absolutament de res. Tampoc n’aporta ser honest ni és un valor a tenir en compte la transparència o la participació. Molt desolador. Enlloc de votar un model de poble votem un amic o familiar o, en menor mesura, a qui segons em penso o m’ha promès, representarà millor els meus negocis o interessos personals. El fet, però, és que, malgrat tot, hem d'anar per aquesta línia i no caure en el mateix que els altres.

I ser de la CUP... ser de la CUP evidentment tampoc n’aporta de vots... com a mínim actualment i, com a mínim, en pobles com el meu. Però tant és, convençuts del que volem, actuant amb coherència i amb el discurs adient ens estem obrint camí per les escletxes que aquest trist i desolador panorama ens ofereix. I, agafant aquest camí, sense dreceres enganyoses, estem creixent... i ho seguirem fent.